Com cal escriure el nom dels enzims en català?

A fi d'evitar la vacil·lació existent en les obres especialitzades catalanes a l'hora de fixar el vincle d'unió entre els components dels noms operatius dels enzims, s'estableix que les denominacions catalanes es formin a partir de les angleses establertes per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular:

1. quan el nom de l'enzim en anglès consti d'un sol mot, es presentaran les formes catalanes aglutinades (carboxilesterasa, fumarilacetoacetasa, leuciltransferasa);

2. si en anglès els noms dels enzims es constitueixen per un substantiu i un adjectiu que descriu una característica no relacionada amb el substrat, els formants, en català, es presentaran separats atès que es tracta d'un sintagma que manté l'ordre sintàctic propi del català (fosfatasa alcalina, fosfatasa àcida, col·lagenasa microbiana, calicreïna tissular);

3. la resta de noms, constituïts per un substantiu acabat en -asa i el nom del substrat, que funciona formalment com un adjectiu, es presentaran mantenint l'ordre anglès unint, però, els dos formants amb un guionet que indica que el nom compost s'ha manllevat com una unitat (lactat-deshidrogenasa, acetat-cinasa, alanina-aminotransferasa).

A banda d'aquesta consideració lingüística, cal constatar l'ús obligat dels guionets per separar les diferents parts d'un metabòlit quan conté caràcters numèrics que indiquen posicions moleculars (ribulosa-1,5-bisfosfat).

Per a aquest tercer grup, es descarten les altres alternatives plantejades:

* L'opció de reproduir l'ordre sintàctic propi del català (deshidrogenasa de lactat) es considera inviable, tenint en compte l'ús i que és una solució que s'allunya en excés de les denominacions angleses fixades internacionalment.
* L'opció d'aglutinar els components sense guionet (lactatdeshidrogenasa) es desestima perquè no es podrien distingir dels enzims del grup 1, que s'han concebut com una sola paraula en anglès, i també perquè origina denominacions molt llargues, de lectura difícil.
* L'opció de mantenir els formants separats, tal com es fa en anglès (lactat deshidrogenasa), es considera lingüísticament menys adequada perquè en català, quan integren el nom d'un enzim, no són unitats independents, amb entitat pròpia, sinó components d'una unitat manllevada, que no segueixen l'ordre sintàctic propi del català.

Les normes, les regles i el llistat d'enzims estan publicats en l'obra Enzyme Nomenclature. Recommendations of the Nomenclature Committee of the International Union of Biochemistry and Molecular Biology. San Diego: Academic Press, 1992. Aquesta edició és una revisió de les recomanacions de 1984, a cura de E. C. Webb. També hi ha la versió actualitzada a http://www.chem.qmw.ac.uk/iubmb.